Apodemus flavicollis Melchior, 1834
Muridae

Descripció

És un petit rosegador amb coloració dorsal marró fosc (amb tonalitats rogenca/daurada) que contrasta fortament amb la coloració ventral blanca en els individus adults. El seu aspecte extern és molt semblant al del ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), com també ho són la seva dieta i els patrons reproductors. És més arborícola que el ratolí de bosc, i per això se’l pot trobar ocupant caixes niu. Es tracta d’una espècie de requeriments ambientals centreuropeus i d’àmbit forestal, tradicionalment associada als boscos caducifolis madurs.

Es pot trobar de manera molt freqüent ocupant les caixes niu per liró gris al llarg de l’any i les pot utilitzar per aparellar-se, reproduir-se, acumular aliment o per refugiar-se i descansar durant el dia.

Distribució

Es distribueix per bona part del continent europeu i l’extrem Orient, des del terç nord de la península Ibèrica i el sud d’Anglaterra, fins al sud d’Escandinàvia, Rússia occidental, Síria i l’Iran. És absent de les illes del Mediterrani, on si que es troba el ratolí de bosc.

La seva presència a Catalunya va ser confirmada a finals del segle XX a partir d’estudis realitzats al Montseny amb la tècnica de l’electroforesi enzimàtica. Al NE ibèric sembla que es distribueix principalment pels boscos caducifolis humits. Les poblacions de les serres litorals catalanes són les més meridionals de la península Ibèrica. 

Hàbitat i alimentació

Es tracta d’una espècie de requeriments ambientals centreeuropeus i d’àmbit forestal, tradicionalment associada als boscos caducifolis madurs, si bé també es pot trobar en matollars o altres ambients oberts amb força recobriment de baixa alçada. 

Té una dieta a base de llavors de gran valor energètic (aglans, fages, avellanes), a la qual incorpora aliment d’origen animal (invertebrats).

---

Alimentació

---

Reproducció

El patró de la reproducció varia en funció de l’àrea geogràfica. Es dóna entre principis de la primavera i la tardor al nord i el centre d’Europa i l’alta muntanya pirinenca. A la regió mediterrània la reproducció s’estén entre la tardor i la primavera següent, amb un període de latència estival. Té una gran similitud amb el ratolí de bosc, i el període reproductor es pot allargar quan les condicions ambientals són favorables (anys de bona collita d’aglans, anys humits). Els pics poblacionals estan limitats, principalment, per la disponibilitat d’aliment i per la densitat d’individus (denso-dependència). El ratolí lleonat és una espècie polígama bastant prolífica, i pot tenir tres ventrades d’entre 1 a 11 cries per temporada (mitjana 5,7). Les femelles són territorials, mentre que els mascles solapen els seus territoris i competeixen per les femelles. 

Dins les caixes fa un niu molt similar al del liró gris, ja que les dues espècies omplen la caixa amb fulles. Tanmateix, el ratolí lleonat utilitza fullaraca seca que agafa del terra del bosc a diferència del liró gris que utilitza fulles verdes, que arrenca ell mateix, de dalt l’arbre.