El Projecte Liró

Una iniciativa que gira al voltant del seguiment poblacional i l'estudi del liró gris (Glis glis) a Catalunya i en diferents punts de la península ibèrica.

Aquest compta amb un programa de seguiment coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, suportat per una àmplia xarxa d’estacions i col·laboradors, que fan possible la recollida de dades al llarg del temps.

Què es vol aconseguir?

• Conèixer les variacions poblacionals d’aquesta espècie i les seves causes com a resposta a canvis en el clima i el seu medi mitjançant una metodologia senzilla i eficient.
  
• Potenciar la xarxa per recollir dades de l’espècie al llarg de la seva distribució peninsular.
• Conèixer aspectes claus de la seva demografia (supervivència, fertilitat, etc.).
• Establir les principals amenaces per a l’espècie en el marc del procés de canvi ambiental global (canvi climàtic i d’usos del sòl).
• Obtenir dades de l’espècie en aquelles zones al límit de la seva distribució.
• Aportar informació per una gestió dels boscos més compatible amb la biodiversitat. 
• Donar a conèixer l’espècie per sensibilitzar a la ciutadania i convidar-los a participar en el seguiment. 
• Recollir dades d’altres espècies que comparteixen el mateix medi que el liró gris.

Per què el liró gris?

• Les poblacions ibèriques s’han vist perjudicades a causa de la baixa disponibilitat de cavitats naturals conseqüència de l’explotació intensa dels boscs fins mitjans del segle XX.
  
• El seu caràcter especialista i hibernant el fan una espècie molt sensible als canvis ambientals i pertorbacions de l’hàbitat.
• Com a petit mamífer forestal esdevé una peça important a la base de la cadena tròfica en aquests ambients, i un element important per a la dieta de carnívors emblemàtics i amenaçats com el gat salvatge (Felis silvestris).
• La Península Ibèrica esdevé l’extrem sud occidental de la distribució europea de l’espècie, però la seva presència en algunes zones és incerta degut a la manca d’informació. El seguiment ens permet acotar els límits reals de la seva distribució.
• A Catalunya es troben les poblacions més meridionals de la Península Ibèrica, i l’estudi d’aquestes poblacions pot aportar informació fonamental sobre les capacitats adaptatives de l’espècie en el marc del canvi global, com ara l’escalfament climàtic, que reduirà l’hàbitat òptim disponible.
• Tot i ser un animal molt difícil de veure en el bosc, les caixes niu són una excel•lent eina per detectar-lo i estudiar-lo, així com per donar-lo a conèixer mitjançant sessions divulgatives.
• Un seguiment continuat i sistemàtic al llarg del temps permet conèixer com fluctuen les seves poblacions i esbrinar com afectaran els canvis en el clima i el paisatge.
• El seu seguiment és una bona eina per encarar una gestió dels boscos més compatible i respectuosa amb la biodiversitat lligada als ecosistemes forestals. 

Divulgació i sensibilització

Antecedents i història del seguiment

De vida arborícola i activitat nocturna, el liró gris és una espècie molt difícil de veure i estudiar, ja que rarament baixa al terra del bosc durant el seu període actiu (primavera a tardor). Per aquest motiu, el trampeig convencional no acostuma a donar massa informació sobre l’espècie, necessitant un altre sistema de mostratge. El liró gris ocupa amb facilitat les caixes niu de fusta, la qual cosa ha permès obtenir abundant informació sobre la seva biologia i la dinàmica poblacional a Europa.

La manca d’estudis a la península Ibèrica i les poques cites existents sobre aquesta espècie a Catalunya van impulsar a iniciar l’any 2004 , el primer seguiment d’ aquesta espècie al Parc del Montnegre i el Corredor.

Els bons resultats obtinguts van fomentar, a partir del 2007, l’expansió del seguiment a altres zones del territori català, però també al llarg de la península on actualment compta amb estacions en 5 comunitats autònomes.

A Catalunya, després de més d’una dècada de seguiment el Projecte Liró està cada vegada més consolidat.

Recolzament econòmic i logístic

A Catalunya, el projecte compta amb el recolzament econòmic i logístic de la Diputació de Barcelona des de l’any 2004, del Conselh Generau d’Aran des del 2013 i de la Generalitat de Catalunya des del 2019 en els diversos espais naturals on es desenvolupa.

Altres entitats de fora de Catalunya:

• Andorra: el Centre d’Estudi de la Neu i la Muntanya d’Andorra (CENMA)
• País Basc: la Diputació Foral d'Àlaba, la Diputació Foral de Biscaia i el grup d’anellament Txepetxa.
• A la Rioja: el Parc Natural de la Serra de la Cebollera.
• A Galícia: la Associació per la Defensa Ecològica de Galicia (ADEGA) i l’empresa SOREX, Ecologia i medi ambient S.L.