Muscardinus avellanarius Linnaeus, 1758
Gliridae

Descripció

La rata dormidora rogenca és l’espècie de la família dels lirons (Gliridae) més petita de les cinc que trobem a Europa. Com la resta de lirons, té les orelles grans, els ulls sortits i la cua llarga. El pelatge dorsal varia de gris a groc més apagat fins a daurat, segons l’edat de l’individu. Té una cua peluda, espessa i el seu color coincideix amb el del pelatge dorsal. Per la part ventral, té un color groc més apagat i una taca de color blanc a la gola que li baixa cap al ventre. És un animal arborícola, nocturn i que hibernant. És una espècie força longeva (de 3 a 6 anys) tenint en compte la seva mida petita.

Es pot trobar de manera freqüent ocupant caixes niu durant el seu període actiu. 

Distribució

Aquesta  és una espècie absent a  Catalunya i a la resta de la península Ibèrica. Es distribueix per la part central i est d’Europa. Anant des del centre i est de França fins a Rússia creuant tot Europa, arribant al nord-est de Dinamarca i Suècia. També es troba les illes britàniques (Gales i el sud d’Anglaterra). També s’ha detectat una població de l’espècie a Irlanda. El límit sud de la seva distribució arriba fins a Itàlia (incloent Sicília) i Turquia.

Hàbitat i alimentació

Com el liró gris, la rata dormidora rogenca es troba predominantment en boscos caducifolis i mixtos amb sotabosc ben desenvolupat, però també se la pot trobar en matollars i boscos de coníferes . Aquesta espècie pot viure fins a 2000 metres d’altitud i li afavoreix que hi hagi diversitat d’espècies arbòries i arbustives. Un sotabosc ben desenvolupat i connectat li garanteix la seguretat davant de depredadors i li subministra aliment.

És una espècie principalment vegetariana que s’alimenta de brots i flors a la primavera, fruits carnosos a l’estiu i fruits secs a la tardor. A més, en èpoques de falta d’aliment, sobretot a finals de primavera o principis d’estiu, es pot alimentar d’insectes i ous d’ocells.

---

Reproducció

L’activitat sexual de la rata dormidora rogenca comença al juny, unes setmanes després de despertar de la letargia, i acaba al mes d’octubre poc abans de tornar a començar la hibernació. La gestació dura uns 22 – 25 dies. Poden tenir fins a 9 cries per ventrada, tot i que el més habitual és de 3 a 7 cries per femella. Aquesta espècie de liró construeix tant a l’estiu com a l’hivern amb estructura similar. En general, els nius es poden classificar en quatre tipus diferents, com suggereix Wachtendorf (1951): nius foliars (construïts amb fulles d'arbres i arbustos), nius herbacis (només contenen herba o escorça triturada), nius estratificats( amb una capa exterior de fulles i una capa interior d'herba o escorça) i nius mixtos (consten de fulles i herba o escorça, però desordenades per tot el niu). La destresa amb què està fet el niu i la presència de fulles verdes diferencien clarament un niu de liró dels d’altres petits mamífers.

---

Estatus

D'acord amb la IUCN Red List, la rata dormidora rogenca és considerada en la categoria de Least Concern (preocupació menor) i amb una tendència poblacional global desconeguda. No obstant això, en gran part de la seva àrea de distribució està disminuint i es considera amenaçada, a més d'estar inclosa en la llista vermella de molts països, com per exemple a Anglaterra o Dinamarca. Per aquest motiu, aquesta espècie s'ha inclòs en l'Apèndix III del Conveni de Berna i també en l'Annex IV de la Directiva sobre hàbitats de la UE, això obliga els països participants a protegir l’espècie i els seus hàbitats. Les seves principals amenaces són la desforestació, construcció d'àrees urbanes i la fragmentació de l'hàbitat causant l'aïllament de les poblacions.

---

Comunicació acústica

Els rosegadors de la família Gliridae (glírids o lirons) vocalitzen, es sap que moltes espècies d’aquesta família emeten una gran varietat de senyals vocals i la rata dormidora rogenca n’és una d’elles. No obstant, es sap relativament poc sobre la funció d'aquestes vocalitzacions. Alguns estudis han investigat la comunicació de la rata dormidora rogenca i s’ha demostrat que poden emetre diferents vocalitzacions que van dels sons audibles fins als ultrasons. L’estudi més complet i recent de la descripció de les vocalitzacions d’aquesta espècie és el que van realitzar l’any 2013 Ancillotto i companyia (enllaç a la bibliografia).

---

Enllaços

Article rata dormidora rogenca – Woodland Trust

Fitxa de la rata dormidora rogenca – Mammal Society

Atlas of the mammals of Great Britain and Northern Ireland

Mammals of the British Isles: Handbook, 4^th edition

Handbook of the mammals of the world, vol 6.

Wikipedia - Rata dormidora rogenca