Rattus rattus Linnaeus, 1758
Muridae

Descripció

Anomenada també rata traginera o rata de camp. Juntament amb la rata comuna (R. norvegicus) són les dues espècies representants del gènere Rattus. La rata negra i la comuna són espècies molt semblants, però difereixen perquè la rata negra és més gràcil, amb el cos més allargat, la cua i les orelles més llargues i el musell més punxegut. La longitud del cap i el cos de la rata negra oscil·la entre els 17,6 i els 21 cm. La cua és llarga, escamosa i  pràcticament despoblada de pèls, mesura entre 18,4 i 23,5 cm., superant així la longitud de cap i cos (no passa el mateix amb la rata comuna). Les femelles són lleugerament menors que els mascles. La coloració dorsal de la rata negra és fosca (més que la de la seva parenta la rata comuna) i el ventral és més clar (entre blanc, groc i gris).

La rata negra és un animal crepuscular i nocturn, malgrat que alguns individus es poden veure de dia. S’organitza en grups jerarquitzats dominats per un mascle adult i dues femelles subordinades.  

Es pot trobar molt rarament ocupant les caixes niu per liró gris.

Distribució

La rata negra és una espècie paleàrtica probablement originària del sud d’Àsia i que actualment es distribueix per les zones tropicals i temperades d’aquesta regió. A Europa se’n coneix la presència associada a l’home des de l’edat del Bronze. El fort vincle que manté amb l’home li ha facilitat colonitzar pràcticament tot el món, arribant fins i tot a les dues Amèriques, al Carib i a nombroses illes del Pacífic. A Europa es troba pràcticament en tot el territori excepte els països escandinaus, i és abundant a la Mediterrània. Malgrat que de manera dispersa, aquesta espècie habita en tota la península Ibèrica, fins i tot a les Balears i les Canàries. La seva distribució està condicionada per la de la rata comuna, la qual és més resistent, forta i agressiva i acostuma a desplaçar-la.

Hàbitat i alimentació

És un animal present en nombrosos tipus d’hàbitats i que gràcies al comensalisme, es pot distribuir per tot el territori, des de cotes molt baixes prop del mar, fins als Pirineus. La podem trobar tant en zones boscoses amb important sotabosc, com en camps de conreu, principalment amb plantacions de fruiters, o ocupant també habitacles humans. La competència pel territori amb la seva parenta, la rata comuna, sembla que ha desvinculat la rata negra de les zones més baixes i conreades i l’ha desplaçat cap a zones més boscoses i també més elevades. És una espècie amb una gran capacitat per trepar i això l’afavoreix en aquests tipus d’ambients. Per aquest motiu també pot ocupar en alguna ocasió les caixes niu. A mesura que ens acostem als Pirineus, sembla que R. rattus queda com a representant únic del seu gènere, vinculada a les construccions humanes. 

És una espècie omnívora, capaç de menjar qualsevol aliment.

---

Reproducció

El cicle reproductor varia en funció del lloc on habita. Les poblacions més silvestres que viuen a l’exterior, tenen un cicle estacional, i malgrat que hi ha mascles actius tot l’any, el seu percentatge a l’hivern disminueix considerablement. Les femelles estan actives des del febrer fins a l’octubre, regides en gran part per la duració del fotoperíode. En aquestes poblacions, solen desenvolupar dos parts anuals. Les poblacions del sud poden produir un descans estival. Les poblacions que habiten en construccions humanes tenen activitat sexual tot l’any, ja que ni les condicions ambientals ni els recursos alimentaris són limitats. En aquestes condicions les femelles es poden reproduir de manera ininterrompuda i fer fins a cinc ventrades anuals. Els animals que viuen al bosc construeixen nius a les capçades dels arbres amb branquillons i fulles que tallen amb les dents. Els nius solen ser esfèrics, amb una sola entrada i amb el centre atapeït de fulles on neixen les cries. Les poblacions comensals solen fer els nius en golfes o sota teulada, acumulant també restes vegetals, draps o plàstics.

La gestació dura uns 21 dies i la lactància un mes. Les femelles assoleixen la maduresa sexual a les 6 o 7 setmanes de vida, i els mascles a partir de les 7 o 8 setmanes. El nombre de cries pot oscil·lar entre 1 i 12, però el més freqüent són 7. La mitjana de vida de l’espècie difícilment sobrepassa l’any (típic d’espècies amb alta taxa de renovació).