Els lirons
Són especialment sensibles al clima i a altres factors de l’ambient que els converteix en importants bioindicadors
El liró gris és el més gran de tots els glírids i, malgrat puntualment pot depredar insectes i petits artròpodes, és una animal vegetarià que presenta una singular dependència pels fruits secs (aglans, fages, avellanes, etc.). La seva presència s’acostuma a associar amb boscos madurs i ben conservats.
Qui són els lirons?
Els rosegadors formen l’ordre mes divers dins dels mamífers, amb unes 2.280 espècies que habiten en nombrosos i diversos hàbitats d’arreu del món. Dins d’aquest gran ordre trobem la família dels lirons (Gliridae), una de les famílies vives més antigues dins dels rosegadors.
Els lirons són un grup diferent, interessant i distintiu en molts aspectes. Com a petits mamífers que són, els lirons responen ràpidament als canvis que afecten al medi i tanmateix, moltes de les seves espècies, esdevenen hivernants estrictes. Aquest fet els fa especialment sensibles al clima i a altres factors de l’ambient que els converteix en importants bioindicadors dels canvis ambientals, provocant que siguin dignes de considerables investigacions.
Quines espècies trobem a casa nostra?
Els lirons, malgrat havien estat àmpliament distribuïts per la zona Paleàrtica, actualment la seva distribució es troba limitada. Aquest grup esta format per 9 gèneres i unes 26 espècies vives, de les quals la meitat es troben a l’Àfrica i la resta distribuïdes entre Europa i el Japó. Recentment però, la pèrdua d’habitat agreujat per l’impacte de l’home a provocat que nombroses d’aquestes espècies es trobin amenaçades i siguin considerades rares o en perill d’extinció.
A Espanya trobem representats dos gèneres, el Glis i l’Eliomys. El Glis glis, és la única espècie d’aquest gènere i es troba per tot el terç nord peninsular (des de Catalunya a Galícia). El gènere Eliomys presenta dues espècies i 4 subespècies a Espanya. L’espècie Eliomys melanurus que es troba a les ciutats nord africanes de Ceuta i Melilla i l’espècie Eliomys quercinus més àmpliament distribuïda per Espanya amb 4 subespècies:
- E. q. quercinus: ocupa quasi tota l’àrea peninsular i és la que es troba a Catalunya.
- E. q. lusitanicus: es distribueix pel sud oest penisnular.
- E. q. gymnesicus: present a Mallorca i Menorca.
- E. q. ophiusae: només es troba a Formentera.
No es troba cap representant d’aquest gènere a les illes Canàries ni a Eivissa.
Dins la fauna vertebrada autòctona de Catalunya, tant sols trobem representades dues espècies de glírids, el liró gris (Glis glis) i la rata cellarda (Eliomys quercinus)
Liró gris (Glis glis)
El liró gris és un rosegador que es distribueix pràcticament per tot Europa seguint el bosc caducifolis. A la Península Ibèrica es troba restringit a la franja nord eurosiberiana entre els 50 i 2000 metres d’altitud i un rang de precipitació entre els 525 i 1850 mm anuals.
A Catalunya, el liró gris es distribueix pel Pirineu, Prepirineu i la regió oriental humida, en els dominis dels boscos caducifolis típics com fagedes, rouredes humides i avellanoses.
Pel nord, les poblacions de liró gris arriben fins al massís de l'Albera, el sector dels Pirineus més oriental i on es troben les últimes fagedes abans d’arribar al Mediterrani.
Pel sud, l’espècie arriba a la serralada Prelitoral i Litoral, on es troben les poblacions de liró gris més meridional de tota la Península Ibèrica, concretament en el massís del Montnegre.
Rata cellarda (Eliomys quercinus)
La rata cellarda té una distribució més àmplia per tot el territori català i es troba en diferents tipus d’ambients com boscos, matollars, tarteres i fins i tot pot aprofitar murs de pedra seca en zones de conreu de secà. Sol refugiar-se en forats entre les roques i és menys arborícola que el liró gris.
A diferència del liró gris, la rata cellarda té una dieta omnívora, composada tant per fruits i llavors com per petits vertebrats i insectes.
Recentment les poblacions mediterrànies d’aquesta espècie semblen haver patit una davallada important de la qual es desconeixen les causes exactes però que s’associa a els canvis en els usos del sòl, com l’aforestació i la pèrdua d’espais oberts.
El liró gris (Glis glis)
El liró gris és el més gran de tots els glírids i, malgrat puntualment pot depredar insectes i petits artròpodes, és una animal vegetarià que presenta una singular dependència pels fruits secs (aglans, fages, avellanes, etc.). La seva presència s’acostuma a associar amb boscs madurs i ben conservats de faig i roure, els quals presenten una major oferta de cavitats naturals respecte a boscos joves. Aquestes cavitats són clau pel desenvolupament del seu cicle vital, sobretot pel desenvolupament de la cria durant el seu període actiu. Així doncs, a banda de ser un hivernant estricte, és un fort especialista d'un tipus d’hàbitat i aliment, cosa que el fa encara més sensible als canvis que afecten el seu entorn.
La forta especialització del liró per el bosc caducifoli es manifesta amb una gran sincronia entre ell i el medi, sincronitzant la seva reproducció amb el moment de més disponibilitat de fruits secs, adaptant així la seva fenologia al calendari del hàbitat on viu. El seu seguiment ens permet veure les fluctuacions que presenten les seves poblacions entre anys i també dins un mateix any en diferents regions en funció de la disponibilitat de menjar. Poder registrar aquestes variacions al llarg del temps i de manera continuada és bàsic per entendre els factors de canvi i les respostes a aquests.
El liró gris i el canvi climàtic
És ben conegut que les condicions climàtiques influeixen en la demografia de les poblacions, afectant directament a la seva mortalitat o indirectament alterant els seus cicles vitals i la seva reproducció. En un context de canvi global, les espècies especialistes a diferència de les generalistes, patiran amb més intensitat les variacions del hàbitat provocades tant per causes antròpiques com climàtiques.
D’acord amb això, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), va donar a conèixer l’any 2011 els resultats d’un estudi on es posava de manifest els efectes del canvi climàtic sobre la distribució potencial futura dels vertebrats, segons diferents escenaris de canvi climàtic establerts per l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change). Segons aquest estudi, el liró gris es troba entre les 5 espècies de requeriments centreeuropeus amb major risc de pèrdua d’hàbitat potencial, a Catalunya i Espanya (26% i 38% de pèrdua estimada dins aquest segle, respectivament).
Amb aquest escenari, el seguiment de la biodiversitat al llarg del temps és clau per conèixer i entendre com aquests canvis afecten i afectaran a les espècies i a les comunitats en un futur, amb especial atenció al seguiment i estudi de les poblacions resilients al límit de la seva distribució biogeogràfica. Aquestes poblacions esdevenen les primeres en rebre l’efecte d’aquests canvis i les primeres en respondre, com per exemple les poblacions de liró gris més meridionals de la península ibèrica que es troben al massís del Montnegre.
Els petits mamífers i el canvi climàtic a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Altres especies d'interès que poden ocupar les caixes
niu
A banda dels lirons, les caixes niu poden ser ocupades per altres espècies com ocells, altres petits mamífers i alguns invertebrats. Recollir aquestes dades durant la inspecció de les caixes és senzill i aportaran un valor extra molt important d’informació i coneixement que complementarà el seguiment.
